Esteorotips

Aprofito per estrenar el blog una notícia que vaig llegir dies enrere sobre les denúncies de dues dones, una de nacionalitat danesa i l’altra alemanya, que van ser violades a la Índia. Cada cert de temps, als mitjans de comunicació apareixen notícies sobre les agressions sexuals dels indis a turistes estrangeres. Al tren, a l’autobús, en un carreró, a qualsevol lloc i de qualsevol de les maneres. Això implica que en l’imaginari col·lectiu occidental es consolidi la idea que la Índia és un país perillós per als viatgers, especialment per la dones. I això és normal si tan sols rebem aquest tipus d’informació sobre aquest país. Bé, de tant en quant, sabem que els indis han llençat d’una nau espacial a Mart o han celebrat una boda a Barcelona d’un dels grans magnats d’aquest pintoresc país d’orient d’espècies i olors.
Més enllà de notícies que ens poden semblar de més o menys interès informatiu Índia és, sens dubte, un país socialment endarrerit: la seva població es troba dividida per milers de castes de les quals es seus membres no en poden ascendir. A més, la Índia és masclista: el paper actiu de la dona en societat és pràcticament inexistent, com a Espanya fa seixanta anys. Si bé és cert que a les grans metròpolis la dona comença a tenir veu - amb escons al Parlament, per exemple - la realitat fora de les grans ciutats, que és on es troba la majoria de la població, continua sent la de segles enrrere. Un clar exemple és el dels matrimonis concertats a noies entre 15 i 20 anys. Les famílies decideixen de manera irrevocable el seu futur, la resta de la seva vida. El marit, que acostuma a ser d’edat força més avançada que elles, es dedicarà a treballar, a beure i a apostar a les cartes mentre que la dona tindrà cura de la casa i els fills i si és necessari, també ajudarà al marit a la feina. A les inexistents aspiracions vitals de la dona caldrà afegir-los una completa dedicació als homes de la família, especialment als fills mascles: l’escolarització, les atencions a la salut, els rituals religiosos de l’hinduisme… aniran destinats preferentment a aconseguir un millor futur per a ells (i no per a elles) ja que seran els únics capaços de tirar endavant la família en un futur.
A tot aquest panorama, se sumen les violacions a dones estrangeres: un problema més del masclisme exacerbat d’aquest país que, sens dubte, cal combatre. De fet, ni que tan sols sigui en el pla teòric de la legislació, el mateix Parlament indi va aprovar una llei per combatre les agressions sexuals l'any 2012. Però cal tenir en compte que els abusos a les dones (estrangeres o no) no succeeixen únicament a la Índia. Malauradament, les agressions sexuals són un problema mundial, tant a les societats avançades com a les endarrerides. Per què rebem, proporcionalment, més informació sobre les violacions a la Índia que no pas de les de la resta del món? És que a Sudamèrica o als Emirats Àrabs no es violen noies estrangeres? És que a casa nostra tampoc hi ha agressions sexuals? Aquest és tan sols un exemple més de com els mitjans de comunicació influeixen en la creació d’esteorotips a la cultura occidental, oberta i plural.

Bodhgaia, Índia, setembre 2013