L'essència de la hipocresia

Aigües cristalines, palmeres, platges d’arena blanca… i un refugi immens per a més d’un milió d’empreses, la majoria xineses. Això són les Illes Verges Britàniques, quin paradís. I sinó pregunteu-ho al cunyat del president de Xina, Deng Jiagui que en tan sols 20 anys va crear, juntament amb la seva dona (la germana del president Xi) la immobiliària més potent de les ciutats de Hong Kong i Shenzhen. A més, el 2008 va començar a dirigir l’empresa Excellence Effort Development Property, de la qual n’era també copropietari amb uns grans magnats immobiliaris que van ser notícia per adquirir immobles amb un contracte de més de 2.000 milions de dòlars.

Les Illes Verges Britàniques (Kansasphoto)

Les dades a les que va tenir accés el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació gràcies a les gestores Portcullis TrustNet i Commonwealth Trust Limited (dues societats offshore de l’arxipèlag que ajuden a les empreses a establir els seus comptes bancaris en paradisos fiscals) revelen casos tan o més escandalosos com aquest. De fet, les empreses han filtrat 2,5 milions de documents que mostren com més de 22.000 clients de Xina amaguen el seu capital a paradisos fiscals com les Illes Verges Britàniques o les Cook. Entre ells, apareixen els noms de la gent més poderosa de Xina: membres de l’Assamblea Popular Nacional i directius d’empreses nacionals xineses embolicats en assumptes de corrupció. Un exemple més és Wen Yunsong,  el fill de l’exprimer ministre Wen Jibao, que va crear l’empresa Trend Gold Consultants a les Illes Verges Britàniques. Yunsong té una fortuna de 2.700 milions de dolars. Els documents constaten com els familiars de la noblesa roja xinesa s’aprofiten de la opacitat dels paradisos fiscals per enriquir-se. Així, eviten el control oficial de la mobilitat dels béns que Xina limita a 50.000 dòlars per habitant i any. I és que gràcies a les filtracions, ha sortit a la llum que almenys 5 familiars dels actuals set membres del Comité Permament del Politburó (ens que dirigeix el Partit Comunista i el país) tenen empreses inscrites als paradisos fiscals.

I davant la veritat, al govern xinès no li ha quedat més remei que censurar l’accés a mitjans de comunicació estrangers (El País, The Guardian… etc) i advertir a una població, indiferent a les revelacions, que cal “separar el blat de la palla”. De fet, és normal que la societat civil xinesa es mostri impassible davant d’aquest escàndol si no ha pogut ni conèixer-lo per culpa de la censura. I és que les filtracions no han tingut cap impacte, ni en la població ni el govern. De fet, el president Xi, continua a la seva: dirigeix campanyes anti-corrupció dins el Partit Comunista i a la vegada acaba amb moviments populars que demanen que els funcionaris de l’Administració fassin públics els seus béns.

Chinaleaks posa de relleu, una vegada més, la hipocresia del govern xinès, que poc li queda dels seus ideals comunistes. Sí que és cert que l’entrada al capitalisme a la dècada dels 80 va permetre a millons de xinesos sortir de la pobresa però a la vegada alguns van enriquir-se desmesuradament amb mètodes corruptes. Des de llavors, Xina és dels països amb més desigualtats econòmiques del món. Prova d’això és que amb tan sols un any, segons la llista Hurun dels Mil Més Rics de Xina de 2013, el nombre de milmilionaris a Xina ha passat de 64 el 2012 a 315 el 2013.