El perill de “la pena de telediari”

Newtown graffiti

És curiós observar, avui diumenge, el tractament que donen els mitjans de comunicació a la notícia sobre els pressumptes abusos sexuals de Woody Allen a la seva filla adoptiva Dylan Farrow.

La història és sucosa: la filla adoptiva de Woody Allen explica, després de molts anys de silenci, els suposats abusos del seu pare quan ella tenia 7 anys. I ho fa per carta oberta al diari més prestigiós del món: The New York Times. Minuciosament, explica Farrow alguns episodis en què el seu pare l’agredeix i com aquests, amb el pas del temps, es converteixen en un trauma personal. També, denuncia l’ambigüetat de Hollywood respecte el cas. Perquè, de fet, Woody Allen ja va ser acusat d’abusos sexuals a la mateixa filla el 1993 (tot i que no va arribar a ser jutjat per manca de proves).

Els ingredients d’aquesta història tempten a explicar-la amb més exaltació que altra cosa. Els mitjans digitals del país no se n’han pogut estar. El Mundo es carrega la presumpció d’innocència del director de cinema en titular la notícia “La hija adoptiva de Allen cuenta cómo su padre la violó”. A més, en el text reafirma la certesa dels suposats maltractaments: “los abusos sexuales de la niña fueron parte del escandaloso divorcio de sus padres…”.  El País, un altre diari de referència a l’estat espanyol, també cau en la temptació.  Tot i que el titular conté la paraula “suposats” (abusos), en el text podem observar com el “suposat” desapareix. A més, la pàgina oficial de Twitter de El País presenta la notícia amb el tuit “Dylan Farrow relata el abuso sufrido cuando tenía 7 años”.

Per altra banda, el diari Ara compta amb un titular més llarg, citant una frase literal de la carta de Farrow: ““Cada cop que veia la seva cara en un cartell només podia amagar-me i ensorrar-me”: la filla de Woody Allen explica els suposats abusos”. Aquest titular utilitza el victimisme de les paraules de Farrow per implícitament titllar Woody Allen de pederasta. A més, la pàgina oficial de Facebook del mateix diari presenta la notícia amb “la filla de Woody Allen relata els abusos sexuals del director de cinema”. La presumpció d’innocència, tan protegida en els codis deontològics dels periodistes, passa, una vegada més, inadvertida per als professionals d’aquest ofici. La resta de diaris, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui, ABC i LaRazón, presenten la notícia respectant la innocència d’Allen. Però, en llegir-les, s’observa de retruc que tots expliquen els fets de la mateixa manera. Tant és així que molts mitjans coincideixen amb el titular (o sinó són similars) i presenten la informació amb la mateixa estructura i contingut. Un mal hàbit més dels mitjans digitals que afavoreix al desprestigi el periodisme.

En qualsevol cas, les paraules “abús o abús sexual” apareixen en tots els titulars dels diaris generalistes espanyols i, encara que vagin acompanyades de “suposat”, creen en l’imaginari col·lectiu de la societat la idea que Woody Allen és un pederasta, quan encara no s’ha comprovat. Aquest fenomen, immoral però malauradament freqüent a Espanya, és el que en periodisme s’anomena “pena de telediari”.

Això no passa als mitjans digitals nord-americans perquè en els titulars d’aquesta notícia no apareixen els mots “abús sexual”. El diari que llença l’exclusiva, The New York Times, titula la peça “Dylan Farrow’s Story” i la ubica a la secció d’opinió ja que la presenta l’articulsita Kristof. Altres diaris nord-americans segueixen la mateixa línia: USA Today titula la notícia “Dylan Farrow speaks out about Woody Allen” i Los Angeles Times “Dylan Farrow expounds on Woody Allen accusations”. Només el Washington Post parla d’abusos sexuals en el titular: “Dylan Farrow renews Woody Allen molestation claim”.

La cura dels mitjans nord-americans deixa en evidència la manca de diligència dels periodistes del nostre país, que segons el meu parer, haurien d’haver presentat la notícia amb més tacte. Per què tots començarem la setmana pensant que Woody Allen és un pederasta quan, de moment, res no s’ha demostrat.